Campanya de Waterloo

Campanya de Waterloo

50° 38′ 28″ N, 4° 40′ 05″ E / 50.6411°N,4.6681°E / 50.6411; 4.6681
Tipus	campanya militar
Part de	Govern dels cent dies
Interval de temps	15 juny - 8 juliol 1815
Localització	Bèlgica

La Campanya de Waterloo (15 de juny - 8 de juliol del 1815) es va lliurar entre l'exèrcit francès del nord, i dos exèrcits de la coalició, una aliança britànica i un exèrcit de Prússia. Inicialment els francesos estaven comandats per Napoleó Bonaparte, però va marxar a París després de la derrota a la batalla de Waterloo. Llavors els francesos van quedar comandats pels mariscals Jean de Dieu Soult i Emmanuel de Grouchy, sota les ordres del mariscal Louis-Nicolas Davout, que va prendre el relleu a petició del govern provisional francès. L'exèrcit aliat britànic va ser comandat pel duc de Wellington; i l'exèrcit Prussià, pel príncep Blücher.

La guerra entre França i la coalició era inevitable des del moment en què les potències europees van negar-se a reconèixer Napoleó com a emperador de França després del retorn del seu exili de l'illa d'Elba. En lloc d'esperar que els aliats envaïssin França, Napoleó va decidir atacar els seus enemics i intentar derrotar-los abans que poguessin llançar una invasió coordinada i combinada. Va decidir llançar aquest primer atac contra els exèrcits d'ambdues coalicions que es trobaven acampades a l'actual Bèlgica, que en aquells moments formava part d'Holanda, però que un any abans havia format part de l'imperi francès.

Les hostilitats van començar el 15 de juny quan els francesos van travessar el riu Sambre, a Charleroi, situant les seves forces entre l'exèrcit de Wellington (a l'oest) i l'exèrcit de Blücher a l'est. El 16 de juny, els francesos es van imposar sota la comandància del mariscal Ney, comandant l'ala esquerra de l'exèrcit francès i contenint Wellington a la batalla dels Quatre Bras, mentre Napoleó derrotava a Blücher a labatalla de Ligny. El 17 de juny Napoleó va deixar Grouchy amb l'ala dreta de l'exèrcit francès per perseguir els prussians mentre amb la reserva de l'ala esquerra i el seu comandant perseguia Wellington cap a Brussel·les.

A la nit del 17 de juny l'exèrcit aliat britànic va fer mitja volta i es va preparar per a la batalla en un lloc escarpat, aproximadament un quilòmetre i mig al sud del poble de Waterloo. L'endemà la batalla de Waterloo va resultar la decisiva de la campanya. L'exèrcit aliat britànic es va mantenir ferm contra els continuats atacs dels francesos, fins que, amb l'ajuda de diversos cossos de Prússia que van arribar a l'est des del camp de batalla, a la tarda van aconseguir fer fugir l'exèrcit francès. Grouchy amb l'ala dreta de l'exèrcit ocupada amb la rereguarda de l'exèrcit de Prússia a la batalla de Wavre, encara que va aconseguir victòries tàctiques no va aconseguir evitar que l'exèrcit de Prússia marxés cap a Waterloo. Aquestes accions van contribuir a la derrota francesa a Waterloo. L'endemà, 19 de juny va deixar Wavre i va iniciar una llarga retirada cap a París.

Després de la derrota a Waterloo, Napoleó volia intentar reagrupar l'exèrcit, però va tornar a París per buscar suport polític per a les pròximes accions. No ho va aconseguir i es va veure forçat a abdicar. Mentrestant, els dos exèrcits aliats van perseguir l'exèrcit francès fins a les portes de París. Durant la persecució els francesos, diverses vegades, es van girar i van lluitar intentant guanyar temps. Aquestes accions els van provocar milers de morts.

Inicialment les restes de l'ala esquerra francesa i les reserves que estaven fugint de Waterloo estaven comandades pel mariscal Soult, mentre que Groucy mantenia la comandància de l'ala esquerra. Això no obstant, el 25 de juny el mariscal Soult va ser rellevat de la comandància pel govern provisional i va ser substituït per Grouchy, qui al seu torn va situar-se sota les ordres de Davout.

Quan el govern provisional francès es va adonar que l'exèrcit francès sota les ordres del mariscal Davout no era capaç de defensar París, es va autoritzar als delegats a acceptar els termes de la rendició que van portar a la convenció de Sant Cloud (la rendició de París) que va acabar amb les hostilitats entre França i els exèrcits de Blücher i Wellington.

Els dos exèrcits aliats van entrar a París el 7 de juliol. L'endemà, Lluís XVIII va ser restituït com a rei, i una setmana més tard, sobre el 15 de juliol, Napoleó es va rendir al capità Frederick Matiland del vaixell HMS Bellerophon. Napoleó es va exiliar a l'illa de Santa Helena, on va morir el maig de 1821.

Sota els termes del tractat de pau del novembre de 1815, les forces aliades mantenien el nord de França com un exèrcit d'ocupació sota la comandància del duc de Wellington.